Hem assistit, durant dues setmanes, a un veritable torrent de paraules dedicades al canvi climàtic. Paraules que s’entrellaçaven per crear missatges que ens adverteixen de la necessitat urgent de posar remei al deteriorament climàtic causat per les pràctiques humanes en contra del  planeta.

Ha acabat la cimera COP 25 amb un doble fracàs. El primer que no s’hagi pogut fer a Xile per la inestabilitat motivada per les polítiques en contra de les classes populars. El segon per no haver assolit els acords, que abans d’iniciar-se els treballs, ens deien irrenunciables per salvar el planeta.

Una cimera amb una desmesurada presència de multinacionals i grans companyies lligades als combustibles fòssils, on les reivindicacions socials han tingut poc impacte en els resultats finals. Quan sabem que serà el moviment de la justícia climàtica el que transformarà el món i no les multinacionals i la seva recerca constant d’un benefici econòmic més gran.

Ha acabat la cimera i tots aquests missatges, totes aquestes paraules, aniran a poc a poc atenuant-se fins a la propera catàstrofe, fins a la pròxima cimera.

Però aquestes acumulacions de paraules, de frases, de missatges no només són estèrils en els grans discursos davant organismes i cimeres internacionals, en l’alta política. També ho són en els més reduïts àmbits municipals. Es parla, orgullosament, del que es fa. S’assenyala el que falta per fer, i llavors, arriba la paraula competències, per a assenyalar als altres i justificar per què no es fan. Sembla que amb aquesta paraula s’acaba tot, quan hauria de posar-se un punt i seguit darrere d’ella, buscar solucions i reclamar responsabilitats.

Afortunadament les paraules també serveixen per transmetre missatges de bons desitjos que són els que volem transmetre a totes les veïnes i veïns de Sant Joan Despí a aquest Nadal i per a l’any 2020.